La Daniel és una via curta (tres tirades) i ràpida, que permet pujar al capdamunt de la Miranda de les Boïgues d’una manera senzilla i ràpida. Situada a la dreta de l’Aresta Brucs, busca una mena d’esperó que es forma quan la paret canvia d’orientació. Aproximació: Deixem el vehicle a Can Massana i prenem la…
Per tots aquells que Montserrat és el nostre terreny de joc habitual sabem que depenent de la Regió la roca té unes característiques o altres. A Gorres trobem grans còdols, per la sud forats i preses aspres, a la Nord de Frares aquella pàtina blanca tan característica i així per cada raconada. Com no podia…
El Dàtil passa mig desapercebut, entaforat a la part alta de la canal dels Cirerers. Malgrat això, com totes les roques de la Regió posseeix la seva Aresta Brucs. Molts anys “inhabilitada” per una heura que cobrí pràcticament tota la primera tirada, alguna ànima caritativa i feu una intervenció de jardineria que alliberà de nou…
L‘Agulla dels Ossos acostuma a ser una roca poc visitada, potser per trobar-se mig amagada, potser perquè no hi ha cap via realment fàcil. L’Aresta Brucs és una via preciosa i distinta a la resta doncs la major part de la ruta transcorre, a diferència de les altres Arestes, per una llaminera fissura. Molt ben…
L‘escut de pedra que és la cara est de la Miranda de les Boïgues esdevé una de les roques més emblemàtiques de la regió d’Agulles. Perfectament encarada a l’est s’hi pot escalar durant tot l’any si escollim l’horari més convenient. Tot i que l’oferta d’itineraris és força variada, la majoria de cordades es decanten per…
A la banda dreta de la cara est de la Miranda de les Boïgues s’enfila zigzaguejant la Hiwatta, talment com un rèptil intentant progressar cercant el pas més fàcil. Vertiginosa per vertical, malgrat que no tingui l’ambient de les vies del pany central esdevé un repte per a l’escalador mitjà. Es tracta d’una via exigent,…
Com la majoria de monòlits de la regió d’Agulles la del Capdamunt té la seva respectiva Aresta Brucs, oberta també com la majoria, per en Joan Cerdà i companyia. Es tracta d’una escalada breu, però no per això mancada de bellesa, amb una segona tirada curta però bonica. És perfecta per encadenar-la amb altres Arestes…
Per la façana oest de la Palangana, un petit Big Wall de vertiginosa verticalitat, s’enfila l’atrevida Barrufets. Un cop escalada hom es fa creus com aquesta línia no ha esdevingut una clàssica del vessant Nord; segurament qualitat del rocam i equipament (tot i que actualment es troba pràcticament restaurada) han fet de filtre. No obstant,…
Si s’accepta la idiosincràsia del rocam de la cara nord monterratina la Desideratum esdevé una agradable sorpresa. Un itinerari molt més engrescador d’escalar del que pugui semblar a priori, amb unes plaques aprofitades intel·ligentment que menen a una interessant xemeneia, amb un tram final d’Ae de ben segur escalable en lliure. L’orientació nord-oest assegura ombra…
La Boteruda és la tercera Agulla d’aquesta mena de carena en miniatura que conforma juntament amb els Merlets i el Gep Llarg. Com totes elles, i no podia ser d’altre manera, posseeix una deliciosa Aresta Brucs, breu, fàcil però no per això menys interessant. En aquest cas endemés hi acompanya una roca de primera i…
Curta escalada de dificultat molt moderada paral·lela a l’Aresta Brucs de l’Agulla, de la que acaba aprofitant els darrers metres. La roca hi és bona i les assegurances abundants. Molt ràpida, a combinar amb itineraris veïns. Aproximació: Després de deixar el cotxe a Can Maçana hem de prendre la pista que ens porta fins al…
Curta i poc transitada l’Aresta Brucs dels Merlets és una escalada força interessant. Contràriament al que ha passat amb les seves veïnes, domesticades a cop d’expansió, aquesta conserva bona part de la seva essència. Una primera tirada amb certa exposició mena al peu de la bola somital, que es supera aprofitant una fissura de roca…
Com la majoria d’Agulles que conformen el Serrat de Ponent la Peluda té una contundent cara oest que contrasta amb l’amabilitat de la seva Aresta Brucs. Gens complicada posseeix l’al·licient d’estar molt poc tocada, conservant la seva naturalesa original. Amb dues cintes en tindrem prou per gaudir de l’Aresta i el magnífic ambient que l’envolta….
D’una bellesa primaria, l’Aresta Brucs del Senatxo esdevé per dret propi una de les petites joies poc transitades que trobem escampades per la geografia Montserratina. Atrevida i audaç només serà apreciada en la seva justa mesura per aquelles ànimes enfiladisses que saben veure la bellesa no en els números sinó en la senzillesa d’allò que…
La Shar-Strep es troba banda nord est de l’agulla. Es tracta d’una via de dos tirades completament equipada amb parabolts. Amb un primer llarg prou interessant esdevé una opció més per conèixer el cim de l’Agulla o per completar la jornada si ens trobem per la zona. Per repetir-la només caldran les cintes exprés. Aproximació:…
Ben poques són les Arestes Brucs que queden sense domesticar. Un estil d’escalada, marca de la casa que, lentament i a cop d’expansió s’ha anat perdent en favor d’una seguretat mal entesa. No obstant, amb una mica de sort encara podem gaudir d’aquesta escalada que ben bé sembla una reminiscència d’altres temps on el múscul…
Del vessant est del Dumbo hi destaca la canaleta per on s’enfila l’Edelweiss. Mirant-ho de lluny es veu una escalada ben llaminera, amb la lògica que li dona la cicatriu vertical que aprofita. Un cop posats en el fregat la cosa canvia; l’escalada esdevé poc evident, sobretot fins que no entrem a la canaleta. Oimés…
A la banda sud-est de l’agulla hi trobem aquest discret itinerari. Completament equipat, només haurem de menester les cintes exprés. Poc interessant, sols per si volem accedir al cim del pinacle o si ens trobem per la zona i necessitem acabar d’omplir el dia amb una escalada ràpida. Aproximació: Des de Can Massana en dirigim…
Hi ha una categoria d’agulles a Montserrat del tot especials: són les agulles disimulades. És un tipus de monòlit que només un montserratí avesat pot distingir i situar. L’Agulla Alta de la Miranda sens dubte pertany a aquest grup. D’una entitat prou eloqüent resta discretament amagada al capdamunt de la Canal de l’Ou, tot just…
L‘Agulla Manolito García es troba a la part alta de la banda de ponent de la Canal Ampla, encabida discretament entre l’Ou de Colom i la Torta; potser per aquest motiu passa desapercebuda a les mirades neòfites. El cert és però, que el vessant est té prou entitat com per esdevenir objectiu de l’escalador àvid…
Les Momietes, curiosa formació, resta empetitida per l’imponent escut que és el vessant est de la Miranda de les Boïgues. El conjunt està format per dues modestes agulles d’estrambòtiques formes separades per un coll. La més petita l’Aglà, a l’altra banda del coll l’Agulla Mare. Les dues foren ascendides per primer cop el mes de…
Agulles es caracteritza, entre altres coses per les seves Arestes Brucs. Vies totes elles encarades al sud, aprofitant a la perfecció la morfologia del monòlits de la regió normalment més amables a la banda de migjorn. La majoria d’aquestes vies foren obertes a finals dels anys 50 per Joan Cerdà, acompanyat molts cops per en …
El conjunt del Timbaler del Bruc i el Timbal, enclavats al bell mig d’un dels epicentres de l’escalada esportiva a Montserrat, ofereixen la possibilitat de fer una integral més clàssica que un piano de cua. I ho fa combinant dos vies precioses: la Xemeneia Estorach al Timbal i la darrera tirada de la N-T-N al…
Navegar per aquest imponent escut que és el vessant est del Dumbo esdevé tota una experiència. D’una verticalitat severa i amb uns còdols més aviat de gra petit l’escalada es torna tècnica i atlètica. Fer-ho per la Lobo Estepario és tot un luxe, oberta per sota és una lliçó de savoir faire. Toca escalar de…
Anterior a l’Anglada-Guillamon la GAM és menys acrobàtica, més lògica i amb trams força aeris. Aprofita els punts dèbils de l’Agulla per guanyar-la a cop d’expansió, moltes d’aquestes encara originals o quasi. Prou ràpida, esdevé una bona opció per un matí a l’ombra o una tarda al sol.
La Foradada és un d’aquells paratges que fan de Montserrat un indret màgic. Triangle equilàter quasi perfecte esculpit capritxosament per la natura, fa volar la imaginació a poc que l’observem.
Amagada rere els arbres de la Canal de les Bessones, la Carnavalada ofereix una agradable aresta Brucs. Rampa que mai acaba de trempar, trobem el pas menys fàcil a l’hora de superar la bola somital, guanyant-la amb un lògic flanqueig a dretes cercant el punt dèbil.
Per a la majoria d’escaladors la UME 40 Aniversari serà una via agradable, sobre roca bona, perfectament equipada amb parabolts i ràpida de fer… Una ganga. Ara, si rasquem una mica i no ens quedem només amb l’equipament full equip trobarem alguna pega que bé mereixen una mínima reflexió. I és que el darrer llarg…